Des de petit m’han agradat els sistemes on hi conflueixen molts elements. El meu pare és un apassionat dels motors, i quan jo no aixecava cinc pams de terra em parlava de modularització de problemes. En Roc “gran” simplificava grans problemes, i els dividia en petits problemes de fàcil solució. I sense saber que això que m’explicava era una de les millors pràctiques que existeixen, jo ho plasmava sense adonar-me’n als meus Lego, amb els que m’hi passava hores i hores cada tarda desmuntant el que tenia i, amb les peces resultants, construint una espècie de naus voladores que suportaven les caigudes, que algun dia s’anunciaran a la televisió… us podeu imaginar com va quedar el parquet de casa?
Entre plàstic de colorins de Lego i parts de motor (que encara corren per casa) vaig acabar descobrint la informàtica en forma de fascicles de diari: “La informàtica és fàcil!”. Amb el temps va arribar el primer ordenador, els primers estudis especialitzats, els primers projectes, la primera feina.
Mentre escric aquestes línies m’ha passat pel cap que una persona és el que fa… així que simplifiquem aquesta secció, i dongueu un cop d’ull a la web, i a veure si us agrada el mateix que jo he gaudit fent.
Roc